La lluita contra l’epidèmia del vih-sida en el marc d’una estratègia de “turisme responsable”
Ernest Cañada
La lluita contra l’epidèmia del VIH-sida afronta progressivament nous reptes i, alhora, nous paradigmes d’intervenció.
Un dels factors de risc que els darrers anys s’ha destacat més en la literatura científica, per la importància que té, és el de la mobilitat poblacional, tant si està motivada per qüestions laborals com de lleure, tant si té caràcter esporàdic com temporal o permanent. Com a factor de risc, la mobilitat poblacional implica tant les persones que es desplacen com les poblacions que les reben. Ens referim tant a les migracions com al turisme. En aquest sentit, des de la Fundació Nimehuatzin de Nicaragua s’ha insistit en el fet que, quan es parla de poblacions mòbils, no se’n pot reduir la identificació als camioners o a les treballadores sexuals amb les quals es relacionen, tal com se sol fer, ja que això no seria altra cosa que ampliar el concepte limitat de grup de risc clàssic en l’epidemiologia de les MTS. Al contrari, s’argumenta que la mobilitat afecta el conjunt de la població relacionada d’una manera o altra amb aquest fenomen.
Des d’aquesta perspectiva el turisme apareix com un àmbit clau en la tasca de prevenció i capacitació de la població davant l’epidèmia del VIH-sida. Tradicionalment, s’ha plantejat la relació entre turisme i VIH-sida des del prisma dels riscos que comporta el turisme sexual, tant per als turistes com per a les poblacions amfitriones. Malgrat la importància d’aquesta atenció, la relació entre turisme i VIH-sida no s’esgota aquí, sinó que cada vegada resulta més urgent abordar-la d’una manera global i en relació amb el conjunt de la població que, de manera permanent o temporal, ocupa un determinat territori turístic. El fet de concentrar-se només en els riscos del turisme sexual pot acabar estigmatitzant l’activitat turística associada a unes determinades destinacions i, alhora, ocultar altres situacions de risc. D’aquesta manera, entenem que cal fixar l’atenció del treball de prevenció tant en les relacions que s’articulen des de la desigualtat, per exemple en el cas del turisme sexual, com en d’altres en què el factor de risc no està necessàriament associat a aquest element.
En el cas del turisme sexual, el risc sembla ben clar. En aquest tipus de situacions, és fàcil que determinats turistes plantegin la relació sexual de tipus comercial des d’una posició de domini i imposin pràctiques de risc, com ara el sexe amb penetració sense preservatiu. La situació de pobresa en què es troben molts països del sud fa que les estratègies de desenvolupament econòmic basades en el turisme comportin per a les seves poblacions una vulnerabilitat molt alta davant l’epidèmia del VIH-sida.
D’altra banda, però, la relació entre turisme i sexualitat no es planteja només, ni necessàriament, des d’aquests paràmetres. El turisme també s’associa amb la idea de lleure i diversió i, per tant, amb la possibilitat de mantenir contactes sexuals de tipus esporàdic entre persones iguals, sense que hi intervingui una relació de desigualtat. El risc apareix quan en aquests contactes, fora del context habitual del turista, no es mantenen unes pràctiques de sexe segur i la persona, per la mateixa situació de novetat i excepcionalitat, relaxa les seves mesures de prevenció.
Per tot això, des de l’ACASC i en el marc del treball desenvolupat dins la Xarxa per un Turisme Responsable, plantegem la necessitat que la intervenció davant el VIH-sida en contextos associats amb el turisme es dissenyi dins d’una estratègia més àmplia recollida en la proposta de “turisme responsable”.
A continuació exposarem com neix aquesta proposta de turisme responsable i en què consisteix, abans de tornar a l’especificitat de la lluita contra l’epidèmia del VIH-sida.
El desenvolupament del turisme als països del sud
Al llarg dels darrers anys, en molts països del sud s’ha plantejat, com a via de desenvolupament i creixement econòmic, l’especialització en sectors com ara la indústria maquiladora o el turisme. Aquesta especialització, malgrat que atrau inversions i genera llocs de treball, no deixa de comportar uns riscos, sobretot la vulnerabilitat respecte de l’exterior. L’experiència dels diferents cicles d’especialització en monocultius d’exportació (cotó, cafè, etc.) ho evidencia. D’altra banda, la presència de la indústria turística en molts països del sud ha comportat efectes negatius des de diferents punts de vista: mediambiental (destrucció de paratges naturals, pressió per a l’ús de l’aigua...), social (precarització de les condicions laborals, dificultats per a l’acció sindical, pressió en l’accés a terres propietat de camperols...), en l’aspecte del gènere (turisme sexual, desigualtat en la distribució de la càrrega laboral que implica una activitat turística...) i cultural (pèrdua d’identitat cultural, folklorització i mercantilització dels trets culturals distintius...).
El turisme sostenible en un context de conflicte social
Davant algun dels efectes més perniciosos del desenvolupament turístic tradicional, han aparegut els darrers anys altres maneres de concebre aquesta activitat. Des de l’Organització Mundial del Turisme (OMT) es comença a parlar de turisme sostenible, a partir de la definició de desenvolupament sostenible de l’informe Brundtland. En aquest sentit, s’afirma que: “el desenvolupament del turisme sostenible respon a les necessitats dels turistes i de les regions amfitriones del present, mentre protegeix les oportunitats de futur. Està enfocat cap a la gestió de tots els recursos per satisfer totes les necessitats econòmiques, socials i estètiques, mentre es respecten també la integritat cultural, els processos ecològics essencials, la diversitat biològica i els sistemes de suport a la vida”.
El turisme sostenible no fa referència a cap forma de turisme específica. No hi ha un model de turisme sostenible que es pugui aplicar de manera universal, en la mesura en què l’impacte del turisme varia segons les característiques de la societat amfitriona i del seu context. En canvi, sembla evident que hi ha models turístics que, independentment de les característiques socials, econòmiques i mediambientals de la zona de destinació, sempre resulten insostenibles: el turisme massificat, el turisme sexual, etc.
El problema, tanmateix, no consisteix només a considerar que el turisme pot ser un motor de desenvolupament al qual cal incorporar determinats mecanismes correctors pels riscos que comporta. Es tracta d’una qüestió prèvia: el turisme, com qualsevol activitat generadora de beneficis, també és un espai de conflicte entre sectors i grups socials amb interessos diferents i contraposats. Per tant, quan analitzem el paper que pot tenir el turisme com a factor de desenvolupament en els països del sud, caldrà tenir en compte, concretament, les característiques d’aquesta activitat, a qui beneficia, qui la controla i quin paper té en relació amb altres activitats productives.
El turisme responsable com a moviment en favor del turisme sostenible
Davant d’aquesta situació, des de la Xarxa per un Turisme Responsable, una plataforma impulsada per les organitzacions no governamentals ACASC, SODEPAU i la Xarxa de Consum Solidari, es comença a parlar de turisme responsable com a moviment, com una acció col·lectiva en favor d’un turisme sostenible. A partir del reconeixement del que s’està fent, sobretot en països com ara Alemanya, Itàlia o l’Índia, i de manera incipient a Catalunya i altres zones de l’Estat espanyol, la Xarxa per un Turisme Responsable defineix aquest concepte com un moviment que planteja:
a) La recerca de models de desenvolupament turístic sostenible i específic per a cada zona de destinació i que, per això mateix, n’ha de tenir en compte les variables socials, econòmiques i mediambientals
Tal com s’ha explicat, no hi ha un model de turisme sostenible que es pugui implantar de manera universal. A més de les característiques intrínseques del model, la seva sostenibilitat també depèn de dos factors més: les característiques socioeconòmiques, polítiques, mediambientals i culturals de la comunitat amfitriona, i el context en què es desenvolupa. Una evidència d’aquesta idea és que les rèpliques d’experiències que s’han dut a terme en àmbits diferents de l’original han comportat uns fracassos evidents.
Per això el desenvolupament sostenible del turisme no es pot basar en l’aplicació de models prefabricats, sinó que comporta un procés d’anàlisi previ a l’establiment d’un model concret.
Aquest model s’ha d’establir a partir d’uns indicadors que marquin quina capacitat de càrrega turística té el lloc de destinació. La “capacitat de càrrega turística” es defineix com el nivell màxim d’ús que es pot fer dels recursos socials, culturals, econòmics i naturals per part de l’activitat turística, sense posar-ne en perill la sostenibilitat. També és un concepte que ha de tenir en compte determinats factors subjectius: malgrat que, materialment, els indicadors estableixin que l’activitat és sostenible, la percepció de la població amfitriona pot ser-hi contrària.
Finalment, caldria comentar que el desenvolupament turístic té els seus propis instruments tècnics, igual que altres sectors d’incidència social com ara el desenvolupament agropecuari, el sanitari o l’educatiu. Per treballar en aquest àmbit, cal conèixer-lo. La tasca tan escassa que han fet les ONG de l’Estat espanyol pel que fa al desenvolupament turístic provoca que, de vegades, estigui coordinada per especialistes en altres àmbits, que desconeixen els instruments propis i la idiosincràsia del fenomen turístic.
b) La denúncia dels impactes negatius que genera el turisme i l’acció de solidaritat amb els col·lectius afectats
Malgrat que no hi ha uns models de desenvolupament turístic sostenible “per se”, sí que hi ha models que, independentment del context i les característiques del lloc i de la població amfitriona, sempre són insostenibles. El turisme internacional que respon a l’objectiu d’establir relacions sexuals amb menors, que desestructura societats, famílies i el procés de creixement lògic de la personalitat, o el turisme massificat o de luxe que comporta una sobreutilització dels recursos naturals o la desviació del seu ús tradicional, són exemples força coneguts de models turístics que resulten sempre insostenibles.
També ho són, però, altres models que porten l’etiqueta d’“alternatius”: el turisme de tipus “ètnic” desenvolupat en zones allunyades del recorregut turístic clàssic, on la població autòctona no participa en la gestió del recurs, rep una part ínfima dels beneficis i representa un paper passiu, com si fos un element més del paisatge; el turisme esportiu i d’aventura, que fa un ús insostenible dels recursos naturals, etc. De la mateixa manera, és turisme no sostenible el que no respecta els drets dels treballadors o no els ofereix unes condicions laborals dignes.
El turisme responsable també comporta la denúncia d’aquests models turístics i el suport a les persones, organitzacions socials i/o institucions dels llocs de destinació que hi lluiten en contra.
c) El reclam de responsabilitat dels turistes, operadors turístics, institucions i població amfitriona a l’hora d’afavorir models turístics sostenibles
El tercer àmbit de treball del turisme responsable és el de la sensiblització a tots els agents que participen en l’activitat turística. Els turistes han de saber que no són agents innocus, sinó que la seva presència té un impacte en les societats i els llocs de destinació i que, per tant, la seva actitud és important per a la sostenibilitat o falta de sostenibilitat de l’activitat desenvolupada. Com a consumidors, a més, tenen la capacitat d’influir en les ofertes turístiques que hi ha al mercat.
Igualment, els operadors turístics i les empreses turístiques, i també les institucions públiques, estableixen o participen de manera directa en l’establiment de models turístics, de manera que tenen una responsabilitat essencial. A més de reclamar-la, cal generar en aquests àmbits una cultura que no valori els recursos (naturals, humans i tècnics) per l’aprofitament que en fa a curt termini.
Finalment, la població amfitriona té un paper molt important en el turisme a l’hora de reclamar-li participar en la gestió d’una activitat que utilitza els seus recursos. També és important la sensibilització contra les expectatives que sol obrir el turisme, com a activitat que genera beneficis sense valorar-ne les repercussions i que facilita els processos especulatius dels recursos locals.
Accions per un turisme responsable des de les ONGD
Tradicionalment, les ONGD de l’Estat espanyol, a diferència de les d’altres països, no han dedicat gaire atenció al fenomen del desenvolupament turístic. No ha estat fins aquests últims anys que, de manera incipient i per diferents vies, han començat a treballar-hi. Algunes han iniciat projectes de cooperació. D’altres s’han vist obligades a reflexionar sobre el fenomen a partir de la demanda de les comunitats locals amb les quals treballen en països del sud, que veien com el turisme anava incidint progressivament en la seva vida quotidiana. Hi ha hagut casos en què la col·laboració amb altres ONGD europees ha obert espais per treballar en la incidència sobre el sector turístic. Un cas a part és el dels viatges o les estades solidàries. Malgrat el volum i la implantació en el sector, poques ONGD han reflexionat sobre la relació que hi ha entre aquest tipus d’activitat i el turisme.
Tanmateix, les ONGD no ens podem quedar al marge del fenomen turístic o intervenir-hi només d’una manera aïllada i puntual. Al contrari, tenim un espai d’acció social específic en la configuració d’un moviment en favor d’un turisme responsable. Entre altres, aquest treball es podria articular al voltant dels eixos següents:
- Recolzar, a través de projectes de cooperació, les experiències de turisme en països del sud gestionades i controlades per la població local, especialment la població rural, com una via perquè diversifiquin i complementin els seus ingressos, no d’una manera substitutiva.
- Recolzar iniciatives d’estudi i avaluació de l’impacte de les activitats turístiques.
- Generar i sistematitzar instruments teòrics i tècniques d’anàlisi, gestió i execució d’intervencions de cooperació en l’àmbit turístic.
- Organització de viatges a petita escala que impliquin una contribució a iniciatives d’activitat turística gestionada per col·lectius o grups locals dels sectors més desafavorits.
En relació amb la denúncia dels impactes negatius que genera el turisme i l’acció de solidaritat amb els col·lectius afectats:
- Incrementar el control de les inversions turístiques de capital català i espanyol en els països del sud, de manera que es facin d’acord amb criteris de sostenibilitat d’àmbit global (des dels punts de vista mediambiental, sociolaboral, etc.)
- Recolzar les iniciatives de pressió que ha dut a terme la societat civil davant les pràctiques insostenibles i emprendre campanyes d’informació, denúncia i solidaritat en casos de turisme insostenible, com ara en les situacions de turisme sexual o de vulneració dels drets laborals.
En relació amb la reclamació de responsabilitat dels diferents sectors presents en l’activitat turística:
- Sensibilitzar, tant els turistes com els diferents sectors implicats en l’activitat turística, en els criteris de sostenibilitat i responsabilitat.
- Aprofitar els viatges que organitzen les mateixes ONGD com a espais de sensibilització dels turistes.
- Recolzar les iniciatives de debat i comunicació entre el sector turístic, l’Administració i les ONGD.
La lluita contra el VIH-sida en un context turístic
La proposta del turisme responsable ens ofereix (a les organitzacions que centrem la nostra atenció en la lluita contra el VIH-sida) una estratègica d’acció global en aquest àmbit. El nostre compromís no es pot limitar a denunciar el turisme sexual, tot i que és important fer-ho i ho continuarem fent, sinó que ha d’intervenir en el conjunt de l’activitat turística, perquè des de la seva globalitat té més sentit el treball de prevenció de l’epidèmia. I per això també és important ajudar a construir alternatives de desenvolupament turístic de caràcter sostenible, des dels diferents punts de vista, per als països empobrits en el marc d’estratègies globals de desenvolupament.
Managua - Barcelona, agost de 2004
* Ernest Cañada és coordinador de l’Àrea de Cooperació Internacional de l’Associació Ciutadana Anti-Sida de Catalunya (ACASC). Des del començament de l’any 2003, l’ACASC forma part de la Xarxa per un Turisme Responsable, conjuntament amb SODEPAU i la Xarxa de Consum Solidari. Es pot consultar la pàgina web de la Xarxa per un Turisme Responsable a: www.turismo-responsable.org.