La prevenció des del cor
I, desgraciadamente,
el dolor crece en el mundo a cada rato,
crece a treinta minutos por segundo, paso a paso,
,…………..
¡Cómo, hermanos humanos,
no deciros que ya no puedo y
ya no puedo con tanto cajón,
tanto minuto, tanta
lagartija y tanta
inversión, tanto lejos y tanta sed de sed!
Señor Ministro de Salud; ¿qué hacer?
!Ah! desgraciadamente, hombres humanos,
hay, hermanos, muchísimo que hacer.
Cesar Vallejo (Los nueves monstruos)
La paraula ‘prevenir’ la relaciona el diccionari ideològic de Casares amb ‘presentir, sentir anunciar, sospechar, ver, decirle el corazón’... El terme ‘prevención’ s’associa amb el vocable ‘preparación’ que també és ‘intento, avío, disponer, apresto, tomar medidas, reconocer el campo’… Em diu el cor que no ens hem preparat prou per a aquesta epidèmia, que els nostres ‘avíos’ han estat insuficients i que no s’han pres, ni es prenen les mesures oportunes després d’haver reconegut el camp, vistes les conseqüències d’aquesta epidèmia i sentits els seus efectes.
Després de 20 anys d’epidèmia i de nombroses estratègies encaminades a la prevenció, a l’actualitat, el nombre de noves infeccions és de 14.000 persones per dia (posem-nos en situació, ja que de vegades ho visualitzem millor des d’una realitat coneguda. Un país de 40 milions d’habitants, com Espanya, en nou mesos, tota la seva població estaria infectada).
Però tornem a la realitat mundial dels 14.000 casos de noves infeccions diàries: 2.000 són menors de 15 anys, i 12.000 adults (entre 15 i 49 anys), dels quals el 50% són dones i prop del 50% tenen entre 15 i 24 anys d’edat. El 95% viuran als països amb menys ingressos. Si les xifres continuen a aquest ritme hom calcula, que per a l’any 2050 s’hauran produït 500 milions de morts per sida. Sembla que poc sabem de com fer per a que els pronòstics epidemiològics no es converteixin en profecíes, quan tot depèn del diner. I això és el més lamentable.
L’epidèmia del VIH/sida és una crisi global, afecta no només la salut pública, sinó també el desenvolupament global i, fins i tot, a la tan actualment esmentada, seguretat mundial. L’epidèmia comporta un major empobriment familiar i social, un retall en l’esperança de vida de les nacions, enormes i progressives despeses econòmiques per a pal·liar els efectes de la infecció, un delme en la població treballadora i, per tant, un fre a l’economia i inestabilitat política i social. Els efectes de l’epidèmia sobre els pobles i les persones semblen clars. Què fem per a reduir-los? Qui acompleix els acords d’UNGASS? Els compromisos adoptats per Nacions Unides per a aportar una quantitat al fons global no s’han acomplert malgrat la urgent necessitat de fomentar les estratègies dirigides a prevenir l’expansió de l’epidèmia del VIH/sida i a pal·liar els seus efectes en aquelles poblacions amb una major prevalença i incidència de la infecció. Per exemple, el desembutxacament anual actual en prevenció es troba 3,8 mil milions de dòlars per sota del necessari en les previsions del 2005 (dades d’ONUSIDA). La prevenció del VIH/sida passa per un compromís i un interès real de la societat en el seu conjunt: governs, entitats internacionals privades i societat civil, per a que la resolució d’aquesta crisi es converteixi en una prioritat política i d’acció.
S’han plantejat els efectes de l’epidèmia. La prevenció tracta de preveure allò que hom creu que s’apropa i prendre mesures amb l’objecte d’evitar que no succeixi o minorar la seva incidència. És necessari preparar-se per al canvi, per a canviar allò que pogués determinar el manteniment o l’increment de l’epidèmia i dels seus efectes. Els factors que estan determinant la vulnerabilitat davant el VIH, tenen a veure amb la desigualtat en tots els seus àmbits i contextos, la desigualtat en l’aplicació dels drets que impedeixen la presa de decisions lliurament, en la desigualtat social que dificulta l’accés a la informació, la desigualtat econòmica que impedeix fer ús dels recursos... La prevenció té a veure amb els drets humans, l’aplicació real d’aquests drets suposaria una veritable política preventiva que arribaria a tots els ciutadans per igual i de manera global.
Malgrat tot, els programes preventius, amb una provada eficàcia en la reducció de la taxa de prevalença de la infecció, en els quals se sol incidir amb una especial insistència, són aquells que van dirigits a capacitar les persones per a que escolleixin estratègies de vida més segures. Una d’aquestes estratègies és la coneguda com ABC (abstinence, befaithful and condom) (abstinència, fidelitat i condó) que dirigeix els programes al canvi del comportament sexual, en el qual s’inclouen els esforços per a difundir estímul a les persones en risc per a que demorin l’inici de l’activitat sexual, redueixin el nombre de parelles i utilitzin preservatius en el coit sexual. Aquest tipus d’estratègia, en definitiva, centra la responsabilitat en els comportaments personals, és a dir, com si tenir la informació i estar capacitat per l’ús del preservatiu fos l’únic necessari per a tenir resposta davant les situacions de risc. Són elements imprescindibles però no són suficients ja que no només no es tenen en compte els fenòmens socials que incideixen en que les persones no prenen les mesures preventives coneixent la informació i capacitant-les, o que les impedeixin accedir a aquesta informació, o que facin que no se sentin vulnerables davant de l’epidèmia, la percepció de risc, sinó que el missatge subjacent a aquesta estratègia assimila els estils de vida saludables als comportaments que foren, en una altra època?, els moralment acceptables.
L’establiment d’aquests programes sense que la comunitat, en el seu conjunt, no assumeixi la seva responsabilitat en la transformació i en el canvi social necessari per a disminuir els factors de vulnerabilitat, comportarà el manteniment de la prevalença de l’epidèmia; un estigma major de les persones infectades i a la seva culpabilització; l’exposició de les dones a la infecció amb la seva parella estable; la comunicació de que, entre un 20% i un 48% de les nenes, la seva primera relació sexual va ser forçada; la violació i la violència sexual seguirà constituint una arma de guerra i les dones seguiran sotmeses a la violència de gènere que augmenta la seva vulnerabiblitat al VIH.
Això exigeix la revisió de qualsevol polìtica social i econòmica que comporti desigualtats, discriminació i exclusió social. Les condicions econòmiques, culturals i socials en les quals viuen les persones, configuren les seves opcions i el seu comportament. Canviar aquestes condicions poden permetre que les persones construeixin la seva vida al voltant a alternatives més segures. Aquest és el deure de la comunitat, presionar per a que els drets humans s’apliquin per igual en qualsevol contexte, a qualsevol país, en qualsevol situació...; potenciar polítiques que afavoreixin l’accés a estratègies i instruments que permetin a les persones decidir com volen viure i poder sentir-se protegides en tots els àmbits de la vida i no només en les seves pràctiques sexuals, implicar a tots els actors socials amb la fi d’abordar globalment aquesta crisi mundial.
ONUSIDA, és conscient d’aquesta necessitat i ha redactat una sèrie de recomenacions per a l’establiment de plans d’acció que mitiguin les diferències en l’accés a la prevenció i que continguin la propagació de l’epidèmia del VIH. Aquestes recomenacions són:
- Financiació: El desembutxacament mundial dedicat a la prevenció ha de multiplicar-se per tres per al 2005. Els governs donants tindran que augmentar la seva dotació el 0,02% del PIB anual.
- Ampliació dels programes i considerar-la com una prioritat.
- Integració dels programes de prevenció i tractament. És important la concepció de que els programes de prevenció no poden anar aïllats dels programes dirigits a les persones infectades pel VIH.
- Desenvolupament dels mitjans d’acció. Dotar econòmicament la creació d’infrastructures i capacitat humana a llarg termini.
- Reformes polítiques i socials per a l’abordatge de les condicions que augmenten la vulnerabilitat al VIH/sida i facilita la seva ràpida propagació, com les desigualtats en funció del sexe, l’estigma i la pobresa.
- Accelerar de forma significativa la investigació en les noves estratègies i tecnologies. Especial esment té el desenvolupament de les anomenades noves tecnologies de la prevenció en les quals s’inclou el tractament pre i post exposició, els microbicides i les vacunes.
Respecte els microbicides, voldria dedicar unes quantes línies.
Aquests tenen una especial importància com a instrument de protecció de les dones, en la mesura que altres mitjans de prevenció depenen de la col·laboració dels homes, els microbicides poden posar el poder de la prevenció directament en mans de la dona.
Els microbicides són substàncies que aplicades directament en vagina (és possible que també a l’anus) redueixin la transmissió del VIH i d’altres ITS. La investigació actual contempla la presentació en gel o crema amb aplicador, encara que no es descarta per al futur d’altres formes de presentació com anells de liberació continua, esponges lubricants, etc. La investigació és llarga i complexa ja que a més dels aspectes relatius a la seguretat de la substància és important tenir en compte els factors relacionats amb la seva acceptabilitat social. D’entre aquests factors estarian la integració en la relació sexual sense que influeixi en el plaer, la seva fàcil adquisició, de fàcil aplicació i ús, i acceptable en funció de les persones que l’utilitzin.
Fins a la data, onze d’aquests productes es troben en fase d’assaig de seguretat i quatre en fases més avançades d’investigació. La importància dels microbicides és l’impacte que suposarien en l’epidèmia. Hom ha calculat que si un producte amb una eficàcia del 60% fos introduït en els 73 països amb ingressos més baixos i fos usat pel 20% de les dones que ja es troben en contacte amb els serveis de salut, en tres anys es podrien evitar 2,5 milions de noves infecciones en dones, homes i nens. La voluntat política i una inversió suficient podria comportar que en el termini de cinc anys estigués llesta la primera generació de microbicides per a la seva distribució.
Una iniciativa, la Global Camping for Microbicides, té com objectiu movilitzar persones d’arreu del món per a que treballin en les seves pròpies comunitats amb l’objecte de cercar recolzament entre polítics, líders d’opinió i públic en general, per a accelerar el desenvolupament dels microbicides, faciliar el seu accés i ús, i protegir els interessos de les persones usuàries.
Aquesta campanya és un model d’activisme que cal tenir en compte per la comunitat, el treball realitzat durant anys ha aconseguit que la investigació en microbicides hagi entrat a l’agenda política, tant pel que fa als governs, com les ONGs i les agències internacionals, i des d’allà s’intenta mobilitzar els recursos econòmics necessaris per al seu desenvolupament ja que l'inversió privada sembla, fins el moment, poc interessada en el seu finançament.
Més informació: www.ifh.org.uk o www.creacionpositiva.net)
Encara que aquestes iniciatives obren portes d’esperança,... “hay, hermanos, muchísimo que hacer”
Mª Luisa García Berrocal
Mª Luisa García Berrocal, és llicenciada en Psicologia per la Universidad Autónoma de Madrid el 1988.
Actualment, desenvolupa la seva activitat professional, coordinant els serveis d’atenció a persones afectades pel VIH/sida a la associació Creación Positiva. Tanmateix, ha facilitat diversos tallers per a gais seropositius organitzats per l’associació Gais Positius de la Coordinadora Gai-Lesbiana (CGL). Des de 2002, col·labora en l’Assessoria psicològica de la Coordinadora Gai-Lesbiana (Barcelona). També ha realitzat cursos de voluntariat de la CGL des de 2003, així com tallers de formació per a professonals de la salut en atenció primària.
Amb anterioritat ha coordinat el programa d’atenció individual i grupal a ACTUA (1999-2001), el programa de prevenció d’abusos sexuals a menors a la Fundació Save the Children, fundació dedicada a la defensa i promoció dels drets de la infància (oct. 1996-jul. 1999).
També ha coordinat el projecte europeu “Gays Aids Prevention” (GAP), dedicat a la creació i manteniment d’una xarxa per a la prevenció del VIH/sida entre la població masculina a Europa, cofinançat per la Unió Europea (1997-2000).
Ha coordinat la Comisión de Salud (VIH/SIDA) del COGAM (Colectivo de Gays y Lesbianas de Madrid), entre 1995 i 1999, en la qual es realitzen les campanyes de prevenció i sensibilització al voltant del VIH/sida i es realitzen tallers sobre sexe més segur per a dones, joves i homes adults.
Entre 1992 i 1995, ha treballat a la Real Fundación Victoria Eugenia dedicada a l’atenció de persones afectades per VIH/sida entre la població hemofílica, en la qual es van realitzar 22 tallers adreçats a pares, joves, parelles i adults afectats pel VIH/sida.
Ha estat tutora professional (1997-1999) i professora honorària (1998-1999) de la Facultat de Psicología de la Universidad Autónoma de Madrid
Ha participat al Projecte AMAS, Aproximació multidisciplinar per a l’abordatge de la sida, coordinat per l’EUI Santa Madrona, de la Fundació “la Caixa” (2001-2002).
Participació en la investigació “Análisis de las conductas sexuales de riesgo i de la prevalencia de infección por VIH en hombres con prácticas homo/bisexuales de la Comunidad de Madrid", dirigida pel Centro Nacional de Epidemiología, finançada pel Fondo de Investigación Sanitaria, amb núm. d’expedient 98/0309.
Ha assistit i participat en nombrosos cursos, xerrades i congressos relacionats amb el VIH/sida i participa en diverses xarxes comunitàries en l’àmbit del VIH com la red2002.