XIV Conferencia internacional sobre el sida. Barcelona. María José Vázquez
María José Vázquez
Cerimònia d'inauguració. 8 de juliol de 2002
Vull començar donant una càlida benvinguda a totes i a tots els que heu pogut assistir a aquesta conferència, malgrat que, lamento profundament que una part de la comunitat internacional no es trobi aquí a causa de la lamentable política de visats del govern espanyol.
A continuació, m'agradaria compartir amb vosaltres algunes coses que per a mi són de vital importància des de les diferents identitats que en mi conflueixen i sobre mi influeixen, per a realitzar aquelles coses en les quals hi crec i defenso.
Crec en una comunitat entesa com una congregació de persones que viuen unides i que participen en l'objectiu comú de la defensa dels drets de les persones i, en concret, de les persones VIH+.
Crec en el treball de la comunitat i la societat des de la justícia, amb la raó i acomodat al mèrit i condició de cada persona com a ésser humà. Una comunitat que contempli, per tant, les necessitats específiques de cadascú dels seus membres, que tingui en compte els seus valors i que comprengui que cada persona és un ésser únic i amb el dret de ser-ho.
Crec en una comunitat en la qual es primi la compassió, és a dir, el sentiment d'aflicció motivat per les desgràcies o els mals que pateix l'altre i també d'alegria davant la seva bonaventura. Aquest sentiment s'ha definit, de vegades, com empatia, però a mi m'agrada dir-li humanitat.
També crec en l'ètica com a filosofia de base per al treball en la comunitat. L'ètica que determina que aquí hi cabem totes i tots, la que determina que no tot s'hi val, ni tot és tolerable; l'ètica que ens dicta que per a tenir un comunitat i una societat millors cal treballar tot tenint com a brúixola els drets humans.
Per tot això, reivindico la dignitat com a clau per a poder lluitar contra la sida.
Perquè dignitat significa viure amb qualitat de vida. Significa tenir poder per a desplaçar-se lliurament a qualsevol indret del món, i que totes les persones amb VIH tinguin accés a tractaments ARV, sigui quina sigui la seva raça, sexe, procedència, nivell social o ocupació. Dignitat significa poder disposar de polítiques de prevenció eficaces ara mateix, procurar l'"empowerment" individual i la justícia social. Dignitat significa, en suma, acabar amb l'estigma que comporta la pitjor de les morts: la mort social.
També voldria, aquí i ara, recordar i honorar les persones que han mort per causes associades al VIH: desnutrició, pobresa, tuberculosi, por, pena, pneumònia, assaigs clínics, negligència, aïllament social, violència de gènere i tantes d'altres.
Però, desitjo que aquest record amorós no ens permeti oblidar que la llum de les espelmes tenen que ser alhora la nostra inspiració per a continuar la lluita contra el VIH, per a fer que prevalgui una comunitat que defensi l'ètica, la justícia i la dignitat des del coneixement i el compromís per a l'acció.