La SARS i la SIDA: el que no sap la gent
Christopher Horton
Asia Times On-line - 24 abril 2003
BANGKOK - El passat mes d’octubre a la ciutat de Hangzhou, a l’est de la Xina, el secretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan, va visitar la Universitat de Zhejiang per rebre un doctorat honoris causa. Quan va parlar durant la presentació del seu doctorat, es va veure que tenia una terrible notícia per als estudiants, la facultat i tota la Xina. Segons Annan, la Xina estava davant d'una epidèmia massiva i havia d'actuar tot seguit per aturar la propagació d'aquest virus mortal. No parlava de la síndrome respiratòria aguda severa (SARS), que s’indentificaria per primera vegada un mes més tard a la província de Guangdong. Parlava del virus de la immunodeficiència humana (VIH) que causa la SIDA.
"No hi ha temps per perdre si la Xina vol prevenir la continuada propagació massiva de la SIDA," va dir Annan, "la Xina s'enfronta a un moment decisiu". Pot ésser que Annan estigués espatllant l'ambient festiu de la reunió dels 500 estudiants que hi havien anat per rendir-li honor, però no es va tallar en la comunicació del seu missatge. "Doncs la veritat és que actualment la Xina és a la vora d'una epidèmia explosiva de la SIDA," va afegir.
La província de Henan: el centre del VIH a la Xina
La província de Henan a la Xina Central és un fantasma que persegueix el nou liderat a Beijing. Henan es va convertir en el centre de totes les mirades l’any 2001 quan els mitjans de comunicació estrangers van informar d’una epidèmia del VIH que afectava més de 95 milions a la província rural. L’epidèmia del VIH a Henan, a diferència de la SARS, es va estendre sobretot pels propis oficials locals del Partit Comunista de la Xina (PCX), que guanyaven un munt de diners dels bancs de sang il·legals a final dels vuitanta i començament dels noranta. Guanyaven tants diners d'aquestes "clíniques" no regulades i antihigièniques que els bancs de sang van ésser anomenats "la tercera indústria" de Henan. A les zones rurals pobres de Henan, es va encoratjar els indígenes a vendre el seu plasma a les diverses operacions de la província. Malauradament els empleats dels bancs de sang, o no sabien res de la propagació del VIH o tant els era, segons demostra l’ús repetit d'agulles hipodèrmiques individuals donant rere donant. El resultat inevitable d’accions d’aquesta mena va ser l’esclat del VIH entre persones que no podien permetre’s el luxe d'atenció mèdica si és que tenien la sort de tenir-hi accés.
L’any passat, el cap de la fundació de la SIDA a la Xina, Zeng Yi, va comunicar que les autoritats de la zona es van assabentar del problema a Henan el 1995. Van tancar els bancs de sang però no van informar als indígenes que podien ser portadors del virus. Ara Henan té més de 100 "pobles de la SIDA", com s’anomenen a la Xina. Les taxes d'infecció pel VIH en aquestes ciutats ombrívol·les varien entre un 60% i un 84%. L'economia va ser el motiu del silenci per part dels oficials de la zona respecte de la propagació ràpida del VIH. "Tenen por que l'economia se’n ressentirà si es fa pública la situació. Potser els inversors ja no tindrien interès en la regió. I ells no volen assumir-ne la responsabilitat - la seva manera de pensar és errònia," va comentar Zeng.
La tan intensa, però inicialment local, propagació del VIH podria no haver estat un problema per a Beijing si s’hagués produït en una zona més aïllada, com ara l’oest de la Xina, que està escassament poblat, i si el govern xinès hagués estat honest i obert en el seu abordatge de la SIDA. Malauradament, la capital de la província, Zhengzhou, una ciutat amb 6 milions d’habitants, és l’eix de l’extensa xarxa ferroviària de la Xina. La principal autopista del nord al sud també passa per Henan. Per tota la Xina –i en particular a les zones més pobres com Henan– les dones pobres i sense educació escullen la prostitució com a últim recurs per poder-se guanyar la vida. A causa d’anys de silenci sobre la transmissió del VIH, la majoria de les prostitutes a la Xina quasi mai fan servir els preservatius, que es consideren, per part dels xinesos, útils només en la prevenció de l’embaràs. Es veu que el terme xinès per al preservatiu, biyuntao, literalment "guant per evitar l’embaràs", contribueix a aquesta ignorància a gran escala, però la culpa la té indiscutiblement el PCX.
Les poques campanyes d'informació sobre el VIH a la Xina generalment han difós la informació que mentre no siguis un homosexual, un drogoaddicte que s’injecta per via intravenosa o una prostituta, no hi ha risc d’infectar-se del VIH. Actualment molts xinesos creuen que si un té un aspecte sa i es troba bé, no pot tenir el VIH, perquè les úniques fotos que han vist dels pacients del VIH/SIDA, són imatges de persones en etapes avançades de la SIDA, les quals estan pensades per impressionar la persona que les miri. L’any passat en una enquesta dels estudiants universitaris, molt menys de la meitat sabia com es transmet la SIDA. La majoria de les persones als pobles de la SIDA de Henan no havien sentit parlar de la "SIDA" fins fa un parell d'anys. És aquesta manca d'informació a nivell nacional que fa massa probable la propagació nacional de la SIDA.
Les històries del VIH i de la SARS a la Xina tenen en comú una característica remarcable: l’ocultació instintiva de Beijing de tota la informació rellevant per por de perjudicar el desenvolupament econòmic de la Xina. Davant de la SIDA i ara la SARS, el govern xinès no ha escatimat esforços per ocultar informació sobre totes dues malalties. En els dos casos, la població xinesa n’està pagant el preu. El govern xinès va dir que cap a l’any 2003 hi hauria un milió de casos del VIH al continent, aproximadament el mateix nombre d'infeccions que als Estats Units. Encara que un milió d'infectats en una població d'1.300 milions és només el 0,08 per cent de la població total, és, malgrat tot, un preocupant nombre de persones dins un país el govern del qual, fins i tot després de la visita d’Annan, no ha fet gairebé cap esforç per informar la població sobre el virus. L'estiu passat un informe de l'ONU va advertir que si el govern xinès no canviava radicalment la seva política respecte del VIH, el nombre arribaria fins a uns 10 milions cap al 2010.
Sortosament per Beijing, el VIH/SIDA ha sigut relativament fàcil d'ocultar, almenys a nivell nacional. Sembla que la SARS està a punt de canviar les coses. El dimecres passat, els mitjans de comunicació de l’estat xinès van fer referència a la província de Henan –una altra vegada, una província pobra de més de 95 milions d’habitants– com una de les províncies més afectades per la SARS, i això malgrat d’haver comunicat oficialment només dos casos confirmats des del mateix dimecres. Henan està al costat de la província de Shanxi, que, segons l’Asia Times en-línia (la SARS causa estralls a la província de Shanxi, 18 d’abril), ja ha estat patint el seu propi brot de SARS des de fa setmanes. De la mateixa manera que les relacions que la Xina té amb el món han provocat la propagació internacional de la SARS, la xarxa massiva de la Xina de connexions nacionals aèries, fèrries i marítimes juntament amb el fet de comptar amb la població més gran del món, indiquen que la SARS serà ben aviat a cada província, ciutat i poble si no hi és ja.
Beijing: èxode en massa, infecció en massa
La recent cancel·lació d'activitat escolar per als 1.700.000 estudiants a Beijing, que ha provocat un èxode en massa dels estudiants i treballadors emigrats que estan abandonant amb tren i autobús la capital deteriorada per la SARS, només serveix per empitjorar les coses. Aquests estudiants i treballadors són literalment de tota la Xina. Estaran dins dels trens i autobusos sortint de la capital destinats a cada racó del país.
Un tren típic a la Xina pot portar més de 600 passatgers. Els serveis no són gens higiènics: habitualment el terra està cobert d'orina, els vàters són forats que no tenen cadenes per tirar i que solen contenir residus de matèria fecal. Es sospita que la matèria fecal és el responsable de la propagació de la SARS. Tal com suggereix la propagació ràpida de la SARS entre més de 300 residents del complex residencial dels Jardins Amoy a Hong Kong pot propagar-se per l’aire o per l’ambient. Habitualment els trens xinesos tenen tres classes per als passatgers: "seient dur", "llitera dura" i " llitera tova ". Bàsicament els vagons de seients durs són vagons plens amb el màxim nombre possible de seients, en els quals els que tenen billets però no un seient a vegades dormen bé als passadissos o fins i tot per sota dels seients. Els vagons de lliteres dures es divideixen en diversos compartiments petits sense portes, cadascun amb una capacitat per a sis lliteres. Els vagons de lliteres toves es divideixen en compartiments, cadascun amb una porta i una capacitat per a quatre lliteres.
Només que una persona infectada per la SARS es trobi dins de qualsevol dels innombrables trens que actualment surten de Beijing, aquests trens podrien augmentar la velocitat de la propagació de la SARS per tot l’interior de la Xina. La tràgica ironia d'aquest èxode és que tots aquests que estan abandonant Beijing esperen evitar el seu propi contagi de la SARS allà, però amb tota probabilitat el contrauran i el propagaran per tot el païs, infectaran a desconeguts, amics i família. Això ens porta de tornada al tema del VIH/SIDA.
Beijing ha admès haver ocultat les estadístiques de la SARS per conservar la imatge de normalitat. Això perjudica seriosament la credibilitat del PCX. Quan un considera l'encobriment del VIH a Henan, juntament amb la ubicació de Henan al centre del nexe de transport xinès, és perfectament creïble que Beijing estava mentint sobre els seus nombres quan l'estiu passat va dir que hi hauria un milió de casos del VIH a la Xina cap a començament d'aquest any. Aquesta va ser la xifra referida molt abans que Beijing admès l’encobriment de la SARS. És evident que fins i tot els alts nivells del govern no s’oposen a mentir als seus districtes electorals o al món per tal de mantenir la imatge d'un entorn segur i estable per a la inversió estrangera directa.
Suposant que la SARS arribi a una zona poblada de la Xina, és força probable que les morts per causa de la SARS a la Xina podrien experimentar un augment terrible. Els malalts de la SIDA són particularment propensos a la pneumònia. De fet, la infecció seriosa més comú entre els pacients de la SIDA als Estats Units és una mena de pneumònia anomenada la Pulmonia del carinii de Pneumocystis (PCP), i és freqüentment mortal si no s’identifica i es tracta ràpidament. La seva identificació requereix una prova de laboratori del líquid o del teixit dels pulmons del pacient. Malauradament, la majoria de les persones amb la SIDA, particularment a Henan, no tenen accés ni als laboratoris ni als diners per pagar les proves i el tractament.
Un futur ombrivol empitjora
Malauradament, a causa del tractament imprudent del VIH, i ara de la SARS, per part de Beijing, molts xinesos moriran. La qüestió és quants.
Sembla evident, tenint en compte la reacció del govern davant ambdues epidèmies, que la seva prioritat principal és l'economia. Per tant, és pensable concloure que Beijing farà ben poc per protegir l’interior empobrit. Aquest fet fa força probable que la SARS podria matar desenes o centenars de milers de persones a la Xina. La majoria d'aquestes morts serien persones d'edat, que contrauen la SARS amb més facilitat que els pacients joves, que abans gaudien de bona salut, i els malalts de la SIDA a la Xina. Potser el món descobrirà la gravetat de la situació actual de la SIDA a la Xina com a resultat de l’epidèmia de la SARS.
Quan el poble xinès exigeix una explicació de Beijing sobre el perquè hi havia tanta gent amb la SIDA, el govern, sota el nou liderat del president, Hu Jintao, i el primer ministre, Wen Jiabao, tindrà dues opcions. Una opció és la de continuar amb la campanya de desinformació sancionada per l’estat, sobre la SIDA i els seus orígens a la Xina. Això és poc probable, ja que Beijing ha promès ser més obert respecte de la SARS, atès que ningú, ni dins ni fora de la Xina, no creuria els rebutjos i les refutacions enganyoses de Beijing. L'altra opció seria obrir la porta de bat a bat i pronunciar-se públicament: s’hauria de dir als xinesos que no només se’ls havia enganyat sobre la SARS, sinó que també se’ls havia ocultat el fet que els membres del PCX es van beneficiar mentre propagaven les llavors del VIH a Henen.
Com reaccionarà el poble xinès davant de qualsevol d'aquestes dues estratègies?