Nutrició en malalts amb vih
Parrilla Saldaña J, Muñoz Sánchez I, Peñalver Jiménez C, Castro Rodríguez E, Quero Haro A, Largo García E. Nutrición en enfermos con VIH. Revista Rol de Enfermería 2002;25(12):16-20
RESUM
Vàrem realitzar l'estudi en una consulta d'infermeria de pacients amb el VIH. La mostra la composen 108 pacients.
Vàrem analitzar les causes que provoquen els problemes nutricionals, ja que als signes i símptomes derivats de la malaltia s'associen infeccions oportunistes que afecten directament els requeriments nutricionals.
Vàrem seleccionar les variables que determinaran els paràmetres generals d'estudi nutricional: Paràmetres antropomètrics: pes, talla, plec tricipital; Paràmetres bioquímics: albúmina i ferritina; Paràmetres clínics: diarrea, vòmits, anorèxia, febre i disfàgia. Els resultats evidencien que en el paràmetre bioquímic, en relació als valors d'albúmina, el 65,28% dels pacients es troben en una fase de malnutrició severa. En el paràmetre antropomètric, respecte el plec tricipital, el 16,8% del total de la mostra està en el rang de normalitat i el 52,64% es troba per sota del percentil 10, indicant aquest resultat nivells importants de caquèxia.
1. INTRODUCCIÓ
Nombrosos treballs han demostrat que les complicaciones de la infecció pel VIH comprometen l'estat nutricional durant l'evolució de la malaltia en la qual molts pacients experimenten: pèrdua de pes significativa, essent la caquèxia un signe habitual; disminució de les mesures del plec tricipital i la circumferència muscular del braç; reducció de la massa corporal i de la proteïna visceral i disminució en la capacitat de fixar ferro.
Altres factors contribuiexen a la malnutrició: ingesta deficient en energia i/o proteïnes, manca de gana, infeccions amb febre que augmenten les necessitats i la despesa calòriques, complicacions gastroinstestinals, nàusees i vòmits, mala absorció...
Es planteja com a tema d'estudi i anàlisi la valoració nutricional i els hàbits alimentaris en pacients amb VIH per les seves dificultats per a aconseguir uns hàbits reglats que facilitin conductes de salut i ajudin a prevenir les complicacions de les infeccions oportunistes que contrauen i dificulten directament la capacitat d'alimentar-se adequadament.
La nostra proposta des de la consulta d'Infermeria va dirigida a ajudar-los a manejar conductes de salut, que els proporcionin els estris per a tractar les infeccions oportunistes que disminueixen la gana i inclús l'anul·len, per estar directament relacionades amb el mecanisme de deglució i absorció alimentària, com per exemple, la candidiasi esofàgica; episodis de diarrea; vòmits, síndrome de mala absorció; tot això normalment associat a problemes complexes com la drogoaddicció, marginació social, etc...
Abordar aquest treball implica dificultat fonamentalment per dues qüestions: la primera perquè la seva situació socio-familiar, en molts casos, dificulta la col·laboració i el tractament; la segona perquè els paràmetres estandaritzats per a valorar l'estat nutricional en qualsevol pacient no són adequats per als pacients amb el VIH.
També ha estat present que la qualitat dels hàbits alimentaris d'una població determina l'estat nutricional de la mateixa, que el component psicològic de l'home s'encarrega de governar la seva gana, que el dolor físic de fam no té res a veure amb l'elecció dels nutrients adequats i que, encara que es mengi per a satisfer aquesta necessitat, el menjar està intimament lligat a la vida física, econòmica, psicològica, intel·lectual i social de l'home, constituint una part integrant de l'entramat de la seva vida diària.
L'elecció del menjar és el resultat de la cultura i les tradicions de l'individu, dels desitjos, de les emocions, del caràcter i de l'experiència de cadascú. L'home no té un instint nat o un desig natural que l'instrueixi per tal d'evitar una malnutrició, a fi d'aconseguir una ingesta equilibrada.
Per això, vàrem abordar el nostre treball amb un gran interès en fer comprendre als pacients de forma senzilla la importància d'una alimentació completa en la qual van inclosos tots els grups d'aliments, que constitueixen els elements essencials per a aconseguir i mantenir conductes de salut.
Amb un dieta completa i ajustada a les característiques de la persona, no només coneix l'aportació dels nutrients sufients per a cobrir les seves necessitats, sinó que afronta circumstàncies especials com la malaltia, i pugui elaborar una dieta equilibrada dins de les preferències individuals que li proporcioni aportacions suficients d'energies, proteïnes, vitamines i minerals. També hom va considerar rellevant aportar-los informació sobre dietes alternatives i suplements dietètics.
2. OBJECTIUS
Com a objectiu general es va definir analitzar els paràmetres nutricionals en pacients amb VIH. Com a objectius específics: conèixer el grau de nutrició en relació als valors d'albúmina, i el dèficit de ferro, per a determinar els graus d'anèmia en relació als valors de ferritina. Establir les desviacions entre el pes òptim i el pes real. Definir la determinació dels valors de greix en relació al plec.
3. MATERIAL I MÈTODE
Vàrem realitzar un estudi prospectiu descriptiu de pacients amb el VIH, censats a la Consulta d'Infermeria de l'Hospital Universitari Virgen de Valme. La població d'estudi queda constituïda pels pacients de l'àrea hospitalària de Valme, amb patologia VIH. Pacients d'ambdós sexes amb edats compreses entre 22 i 45 anys, que es troben en diferents estadis de la malatia i amb diferent etiologia. La transmissió per via parenteral (drogoaddicció) és l'etiologia dominant, i han assistit a la consulta en períodes compresos dins del desenvolupament d'aquest estudi.
La grandària de la mostra se seleccionar a través d'un mostreig simple en la que queden inclosos els pacients d'ambdós sexes un cop informats i consultats, si volen ser integrats, usant com a únic mitjà d'exclusió el dels pacients que no vulguin pertànyer a l'estudi. La mostra va quedar determinada per 108 pacients.
S'ha usat el programa SPSS per a analitzar les dades (realització i anàlisi de freqüència complementades amb histogrames sobre la base de la mitjana i la desviació típica dels grups). En els histogrames hem pogut apreciar la magnitud de la desviació típica, trobant: en l'ítem albúmina, una dispersió en el valor referit a les dones, mentre que la distribució en el grup d'homes és molt més propera a la corva de Gaus; en l'ítem de ferritio, hem trobat un pic elevat en la freqüència i la desviació típica ha sofert dispersió en ambdós sexes; en el criteri de pes, observem un escàs marge de dispersió i un major apropament a la mitja; en l'histograma referit al plec tricipital hem trobat la freqüència millor distribuïda en el cas de les dones que en el dels homes; per últim, la desviació típica és menys dispersa en l'histograma de sexe femení que en el masculí.
3.1. Variables d'estudi i instruments de mesura
S'han determinat una sèrie de paràmetres generals, d'estudi nutricional; s'han seleccionat paràmetres antropomètrics i bioquímics per a valorar l'estadi nutricional, així com, símptomes, estadis del VIH que permetin valorar un índex del seu estat general.
3.2. Els paràmetres antropomètrics o biomètrics
3.2.1. Pes-Talla
Es va usar una bàscula-medidora. Se'ls va pesar de peu i amb roba de carrer; la medició es va realitzar en la bàscula-medidora estant en bipedestació, alçats i descalços.
La relació pes corporal amb la talla és el paràmetre més usat com a paràmetre biomètric des de que Broca, metge francès del passat segle, assenyalà el "pes ideal" com el que en kilograms sobrepassa en centímetres el metre d'alçada. Actualment molts autors prefereixen el "pes òptim".
3.2.2. Plec tricipital
Mesura del plec cutani per a valorar la disminució de la massa corporal mesurada pel greix. El plec gras del tríceps, comparat amb els valors normals, proporciona una indicació del greix corporal total, doncs la meitat és greix subcutani.
La mesura del plec gras del tríceps, quan és menor del percentil 10, indica un dèficit substancial dels dipòsitcs grassos. El percentatge es va calcular un vegada el plec havia estat mesurat amb un caliper Skinfol Holtain, valorant la diferència del resultat obtingut amb el valor considerat normal per a la població, en subjectes de la mateixa edat, percentil 50 de la taula d'Alastrue Vidal.
3.3. Paràmetre bioquímic
3.3.1. Albúmina
Els nivells d'albúmina constitueixen el millor reflexe dels canvis de la proteïna visceral en pacients en general. Durant la malnutrició severa els seus nivells decauen com a resposta a la disminució de la taxa de síntesi hepàtica. Malgrat aquesta controvèrsia, els nivells d'albúmina estan sempre presents en les valoracions bioquímiques de l'estat nutricional.
Valors normals: 3,92 g/dl a 1,80 g/dl.
3.3.2. Ferritina
És la principal forma d'emmagatzemagte de ferro. La concentració de ferritina es correlaciona amb les reserves totals de ferro. Aquesta proteïna assegura la fixació de ferrro al fetge, melsa i medul·la òssia.
L'anèmia per dèficit de ferro és la deficiència nutricional més destacada.
3.4. Paràmetre clínic
Intervé originant possibles complicacions potencials; en ell trobarem els símptomes que poden afectar l'estat nutricional, entesos sempre com a episodis aguts d'una pluripatologia tan complexa que abraça el VIH: diarrea; vòmits; anorèxia; febre; disfàgia.
4. RESULTATS
Els resultats obtinguts de cada variable s'exposen a continuació:
Respecte al valor d'albúmina, 31 pacients del nostre estudi, és a dir, el 34,72% es troba dins del rang de normalitat (no s'evidencia malnutrició), i el 65,28% es troba en una fase de malnutrició severa, sense oblidar que els valors poden veure's alterats per la presència de patologies associades al VIH, però constitueixen un reflexe molt clar de l'estat nutricional.
En relació al valors de ferritina: 16 pacients, és a dir, un 17,92% es troben dins del rang de normalitat. Tenir lesions hepàtiques o hepatocel·lulars altera notablement els valors de ferritina; en no tenir en compte el nostre estudi patologies associades a VIH (cirrosi, hepatitis, etc) no valorem aquestes dades com a un indicador fidel al grau nutricional.
Pel que fa a l'objectiu sobre el pes òptim, a partir de l'anàlisi, percebem que només 5 dels pacients d'estudi el tindrien, suposant un 5,6% del total de la mostra. 48 subjectes (56,73%) presenten pèrdues reals de pes que oscil·len d'entre -0,10 Kg a -2,48 Kg.
Cal tenir en compte que un malalt amb VIH acusa pèrdues reals d'un 10% de pes, és a dir, una persona que pesava 70 kg, en estar afectat pel VIH parteix d'un pes basal de 63 kg.
Trasllandant-ho a la nostra escala de valors podríem acceptar com a subjectes amb pes òptim aquells les pèrdues dels quals siguin inferiors a -10 kg. Això suposa que 38 subjectes, és a dir, un 42,56% tindrien un "pes òptim".
En consequència, podem reiterar allò que havíem observat en estudis anteriors en relació a la pèrdua objectiva de pes i considerant aquesta premisa, no observem un dèficit nutricional marcat en base al valor pèrdua de pes.
En relació al plec tricipital, 15 subjectes, és a dir, un 16,8% del total de la mostra es troba dins del rang de normalitat (percentil 50). Pot ser més indicatiu que 47 subjectes, és a dir, el 52,64% es troben compresos en valors per sota del percentil 10, indicant nivells importants de caquèxia.
5. CONCLUSIONS
Davant de l'evidència de com en molt casos la malaltia acota les alternatives d'elecció en l'alimentació a causa de les complicacions que van apareixen cíclicament i davant la inapetència que aquests factors generen als nostres pacients, té una gran importància aconseguir administrar-los una nutrició que cobreixi les seves necessitats i els ajudi a afrontar els períodes de circumstàncies especials.
Per l'actualitat del tema d'nvestigació i la seva repercusió en la qualitat de vida dels pacients, ens sembla de gran rellevància seguir potenciant, a través de la consulta d'infermeria, la implantació d'una informació que sigui adequada als seus coneixements, capacitats i perspectives de salut.
Per això, essent conscients de la importància del tema que ens ocupa i de com podem intervenir en el benestar dels pacients, seguirem avançant en aquesta línia d'investigació. Continuarem treballant amb les enquestes alimentícies, encaminades a conèixer, el més objectivament possible, la realitat quotidiana dels pacients i poder continuar valorant i comparant els avenços o retrocessos produïts
6. BIBLIOGRAFIA
Aranda Sánchez M. SIDA y asistencia primaria. Aten Primaria 1992; 10(1):525.
Berk RA. Use of primary care takers as proxies to measure fue health care needs of patients with AIDS. Public Health Nurse 1995; 12(2):109-16.
Castano Barroeta C, Cossent Aquinaco L, Martinez Alonso C. El síndrome socio- sanitario. Estrategias de intervención ante un problema nuevo en salud pública. Rev Sanid Hig Pública 1994; 68(2):261-5.
Faura Vendrell T (ed). VIH-SIDA. Una guía para los cuidados de enfermería. Barcelona: Ed. ROL; 2001.
Gatell Artigas JM, Clotet Sala B, Podzarnczer Palter O, Miro Meda JM. Guia práctica del SIDA. Clinica, diagnóstico y tratamiento. Masson-Salvat; 1994.
Gil Canada 1, Bacaicoa A, Cos Blanco A, Weisz P, López Guzmán A, Mejías A, Gómez Candela C. Valoración y soporte nutricional en pacientes con sindrome de inmunodeticiencia adquirida. Nutr Hosp 1995; 10(1):35-9.
Henriquez Martínez T, Armero Fuster M. Valoración nutricional para pacientes hospitalizados. Nutr Hosp 1991; 6(2):109-16.
López Matheu C, Isla Perea P, Roige Bote A. Información para afectados por el VIH. Rev ROL Enf 1992; 15(170):29-31.
Sala Álvarez MC. SIDA y Enfermería. Abordaje desde atención primaria. Rev ROL Enf 1994; 17(190):23-8.
Salvador Roig C. Toxicómanos con SIDA. La enfermera ante situaciones conflictivas. Rev ROL Enf 1991; 14(159):21-5.
Serrano Corredor S, López Soriano F, Rivas López FA, de la Rubia Nieto A. Parámetros nutricionales y morbimortalidad en hospitalización clínica. Nutr Hosp 1993; 8(2):109-14.
-------------------------------------------------------------------------------
Parrilla Saldaña J, Muñoz Sánchez I, Peñalver Jiménez C, Castro Rodríguez E, Quero Haro A, Largo García E. Hábitos alimentarios en enfermos con VIH. Revista Rol de Enfermería 2003;26(1):68-70
RESUM
S'analitzen els hàbits alimentaris d'un grup de pacients (n=108) amb VIH. Vàrem elaborar un taula de composició i distribució d'aliments, en la qual es contenen tots els grups requerits per a una dieta completa. La taula d'aliments conté tant les variables de l'estudi, com la frequència del seu consum. Un cop elaborada la taula, fou validada per la Unitat de Nutrició i Dietètica de l'Hospital Universitari Virgen de Valme. En els resultats obtinguts existeix una correspondència amb les necessitats que tenen aquests pacients pel que fa al consum d'aliments complets, amb nutrients variats de fàcil masticació i abundosos líquids.
1. INTRODUCCIÓ
Ens vàrem plantejar l'estudi dels hàbits alimentaris en pacients amb el VIH, per ser una temàtica de gran revellància a causa de les dificultats que se'ls presenten a aquests pacients per a aconseguir i/o controlar aquests hàbits, ja que es troben immersos en els diferents problemes provocats per les infeccions oportunistes que comprometen l'estat nutricional durant l'evolució de la malaltia: candidiasis esofàgiques, episodis de diarrea, vòmits, síndrome de mala absorció, minvant tots ells la capacitat de masticació i deglució, i dificultant-los alimentar-se adequadament.
Una alimentació completa constitueix un element essencial respecte a conductes de salut que faciliten el manteniment i promoció de la mateixa, per tant, tractarem de facilitar als pacients les eines per a aconseguir una alimentació el més ajustada possible a les seves característiques, la qual aporti els nutrients suficients per a cobrir les seves necessitats i ajudi a afrontar les circumstàncies especials que es presenten en aquesta malaltia.
Incidirem en la importància d'el·laborar i consumir una dieta que contingui tots els grups d'aliments i proporcioni valors suficients d'energia, proteïnes, vitamines i minerals, contemplant les preferències individuals, així com, facilitar informació sobre dietes alternatives i suplements dietètics.
2. OBJECTIUS
Com a objectiu general es planteixa conèixer els hàbits alimentaris dels pacients afectats pel VIH, i especificament, valorar i mesurar l'alimentació a través de la freqüència amb la que consumeix cada grup d'aliments; i averiguar si els menjars són reglats i s'efectuen a casa o fora del domicili.
3. MATERIAL I MÈTODE
Es tracta d'un estudi prospectiu descriptiu de pacients amb el VIH, censats a la Consulta de Enfermería del Hospital Universitario Virgen de Valme. La població d'estudi queda constituïda pels pacients de l'àrea hospitalària de Valme, amb patologia VIH. Pacients d'ambdós sexes amb edats compreses entre 22 i 45 anys, que es troben en diferents estadis de la malaltia i amb diferent etiología, essent la transmissió per via parenteral (drogoaddicció) l'etiologia dominant, que han assistit a la consulta en períodes compresos dins del desenvolupament d'aquest estudi.
La grandària de la mostra es realitza a través d'un mostreig simple en el qual queden inclosos els pacients d'ambdós sexes un cop informats i consultats, si volen ser integrats, usant com a únic mitjà d'exclusió el dels pacients que no vulguin pertànyer a l'estudi. La mostra va quedar determinada per 108 pacients..
Per a l'anàlisi de les dades s'ha usat el programa SPSS.
3.1. Variables d'estudi i instruments de mesura
Hem realitzat la selecció de les variables tenint en compte els grups d'aliments que ha d'incloure una alimentació saludable i tenint present el grup de pacients que constitueix la mostra d'estudi per a facilitar el seu consum comptant amb les seves necessitats i carències. Un cop seleccionades les variables, vàrem elaborar el qüestionari (fig. 1) que fou validat per la Unidad de Nutrición y Dietética del Hospital Virgen de Valme. Posteriorment ha estat passat als pacients que assisteixen a la consulta d'infermeria, informant-los previament, i un cop consultats sobre si dessitgen ser inclosos en l'estudi.
Aquest qüestionari conté tant les variables seleccionades com la freqüència del seu consum, dades que ens resulten d'un gran interès per a adequar els hàbits alimentaris a les necessitats detectades.
Les variables s'han relacionat per grups d'aliments: alcohol, entrepans, carns, dolços, fruita, greixos, ous, làctics, peixos, verdures i sucs.
També la freqüència en el consum que pot oscil·lar entre: diari, 2-3 per setmana, 1 per setmana, 2-3 per mes, 1 per mes i cap.
Finalment hem considerat incidir en l'alimentació més freqüent a la nostra àrea assistencial, i en el coneixement dels gustos en general de la població d'estudi.
4. RESULTATS
Destacarem el més rellevant referit tant als grups d'aliments com a la seva freqüència de consum.
S'obtenen resultats bastant d'acord amb les necessitats d'aquests pacients pel que fa al consum d'aliments, tant líquids com de fàcil masticació. Tot això motivat per les infeccions oportunistes que contrauen els pacients de forma cíclica, tant a nivell oro-faringi com esofàgic.
Pel que fa als grups d'aliments i a la distribució de la freqüència en el consum, semblen rellevants els resultats referits a la variable "fruites", ja que trobem que el 88% dels pacients la consumeix a diari. Passa el mateix en el consum del grup de làctics, assolint el 88% de la població d'estudi amb una freqüència diària.
En relació al consum de greixos, cal resaltar que el 57% de la mostra, és a dir, una mica més de la meitat, prefereix no consumir aquest grup d'aliments.
Semblen d'interès els resultats emesos en la variable "sucs", ja que el 66% dels afectats els consumeixen a diari. Observant aquest mateix percentatge a la inversa, trobem la variable "alcohol", ja que el 66% de la mostra no el consumeix mai.
Respecte al consum d'"entrepans", els resultats semblen curiosos, en observar que trobem dos percentatges pràcticament iguals, però diametralment oposats: el 41,7% de la mostra, els consumeix a diari, mentre que el 42,9% no els consumeix mai.
Pel que fa a les variables "carns, ous i peix", el percentatge més elevat respecte a la freqüència en el consum coincident en les tres variables és de 2-3 per setmana i el percentatge respecte a la població d'estudi indica: carns un 77%, ous un 71,5%, peix un 61,6%.
Finalment, d'entre els grups d'aliments referits, un altre de consumit amb facilitat són els "dolços", resaltant que un 38,5% ho fa diariament; un 30,8, 2-3 vegades a la setmana; i un 29,7 mai.
Respecte als hàbits de menjar fora de casa o a casa, només destacar que la totalitat de la mostra d'estudi menja a casa, essent menjars reglats.
5. CONCLUSIONS
En molts períodes de la malaltia, aquests pacients es troben inapetents, i amb una gran facilitat per a contraure infeccions de forma cíclica, tant a les mucoses oro-faríngees, com esofàgiques.
Uns hàbits alimentaris saludables constitueixen una temàtica de gran interès per als pacients infectats pel VIH.
A la llum dels resultats, s'observa que té una gran importància per als pacients el consum d'aliments líquids, làctics, i també els de fàcil masticació. Per tot això, aquesta alimentació es podria considerar ajustada a les recomanacions d'una ingesta saludable.
La infermera és fonamental per a proporcionar als pacients, a les visites programades, una informació adequada als seus coneixements, capacitats i perspectives de salut.
Tot això ajuda a prestar als nostres pacients unes cures adequades a l'estadi de la malaltia en la qual es trobin.
6. BIBLIOGRAFIA
Atkins R, Amenta MO. Family adaptation to AIDS a comporative study. Hosp J 1991; 7(1-2):71-83.
Capitán Camanes A. Impacto del SIDA en el personal sanitario. Nuevas perspectivas para un reto. Rev ROL Enf 1992; 15(172):69-72.
Faura Vendrell T (ed). VIH-SIDA. Una guía para los cuidados de enfermería. Barcelona: Ed ROL; 2001.
González López E. El futuro protagonismo de la atención primaria en el VIH/SIDA. Aten Primaria 1993; 11(1):52.
lribarren JA, Arrizabalaga J, Rodriguez Arrondo F, Von Wichmam MA, Oyarbide J, Huarte l. El enfermo de SIDA en los noventa (11). Enferm Infecc Microbiol Clin 1994; 12 (9):455-64.
Martinez Garcia F, Sebastián S, Martinez Marogna A. Asistencia a drogadictos en atención primaria. Aten Primaria 1993; 11(3):138-40.
Nabal Vicuna M, Pablo Cerezuela F, Aguirre Errasti JM, Ramos Pesa C. Consideraciones en el manejo del paciente VIH positivo asintomático. Atención Primaria 1992; 10(5):803-4.
Salvador Roig C. Toxicómanos con SIDA. La enfermera ante situaciones conflictivas. Rev Rol Enf 1991; 14(159):21-5.
Sanchis C. AIDS in Spain. Nurs-Times 1992; 88(51):50-1.
Sanchis Pinol C. SIDA: una encuesta. Rev ROL Enf 1992; 15(170):23-7.
Vázquez G, Rivera R, Navarrete P, Pérez de la Cruz A, Torres JM, de la Higuera J. Evolución y valor pronóstico de los parámetros nutricionales en la bronquitis crónica. Rev Clin Esp 1992; 190(1):5-8.
Josefa Parrilla Saldaña: Enfermera, Licenciada en Antropología Social. Profesora Titular.
Isabel Muñoz Sánchez: Enfermera, Consulta de Infecciosos. Profesora Asociada.
Carmen Peñalver Jiménez: Enfermera, Supervisora de Medicina Interna, Profesora Asociada.
Encarnación Castro Rodríguez: Enfermera, Consulta de Medicina Interna. Colaboradora Honoraria E.U.C.S.
Antonia Quero Haro: Enfermera, Medicina Interna.
E.U.C.S. Universidad de Sevilla. Hospital Universitario Virgen de Valme. Sevilla
Amb permís de Rol de Enfermería