1.- INTRODUCCIÓ

A principis de la dècada del vuitanta apareix un nou fenomen patològic, inicialment detectat als Estats Units i un mica més tard a Europa, que per les seves especials característiques es converteix molt ràpidament en el centre d'atenció dels serveis de salut, de les organitzacions sanitàries i de l'opinió pública mundial. En menys de dues dècades el retrovirus identificat com Virus de la Immunodeficiència Humana - VIH-1 i VIH-2 - deixa de ser un descobriment biològic per passar a primera plana de l'interès i la preocupació social.
Com ja se sap, el VIH actua de forma solapada destruint defenses immunitàries de l'organisme infectat al llarg d'un període asimptomàtic relativament llarg. Més tard, els seus efectes es manifesten mitjançant quadres clínics atribuïbles a una trentena de malalties específiques, infeccions comunes o processos cancerígens.
A l'octubre de 1980 el Dr. M. S. Gottlieb i els seus col·laboradors van detectar a Los Angeles cinc casos de pneumònia associada a una deficiència en els linfòcits CD4. Una mica més tard el Centre de Control de Malalties d'Atlanta - Center for Disease Control CDS - va alertar del sobtat i anormal increment de la incidència del sarcoma de Kaposi en barons joves de les ciutats de New York i San Francisco. La raresa d'aquests casos va portar a vigilar atentament l'aparició de nous signes d'alarma. Inicialment, a l'anomalia en l'aparició d'aquests casos es va afegir una circumstància decisiva per a la història de la infecció per VIH: el fet que els afectats de California i New York fossin homosexuals. Malgrat de que molt aviat aquestes infeccions i tumoracions anormals van afectar també barons heterosexuals i dones, la literatura va començar a utilitzar noms com plaga gai, càncer gai, pneumònia gai, o immunodeficiència associada a l'homosexualitat - Gay related Inmuno Deficiency GRID -.
Les dades epidemològiques van revelar ràpidament una extensió del fenomen. Al 1982 aquests casos "anormals" afectaven més de 200 persones i desbordaven els enclavaments inicials així com els grups afectats - començaven a donar-se casos en heroïnòmans i es van detectar els primers casos en hemofílics sotmesos a tractament -. Així mateix, les investigacions realitzades per organismes com l'OMS van donar com a resultat la constatació de casos similars a tot el món. Va començar, llavors, a agafar forma la idea que darrera de la incipient plaga podria haver-hi un virus que actués de forma similar al de l'hepatitis B.
Al setembre de 1982, el Center for Disease Control va emprar un terme més neutre per definir el conjunt de quadres vinculats a la deficiència immunològica. Actualment, l'AIDS - Acquired Immuno Deficiency Syndrome - o la SIDA - Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida - en llengües romàniques són les denominacions adoptades universalment.
L'avenç en la definició del conjunt de símptomes que identificaven la malaltia va possibilitar la delimitació de grups de risc i la determinació d'incipients mesures d'actuació a la salut pública. Amb tot, el 1988 la Sida va arribar a ser la principal causa de mort entre els homes i les dones de 23 a 34 anys a la ciutat de New York.
El 1983 Luc Montagnier de l'Institut Pasteur de París va aconseguir identificar el virus de la immunodeficiència humana (VIH). Una mica més tard Robert Gallo de National Cancer Institute de Bethesda va aconseguir també aïllar el virus. Al llarg de deu anys, ambdues institucions van protagonitzar una lamentable disputa en relació a la paternitat del descobriment que, finalment, es va saldar amb el repartiment dels drets de patent sobre el VIH entre l'Institut Pasteur i el National Institute for Health. Amb el descobriment del virus, l'acròstic A.I.D.S./S.I.D.A. es transforma en el nom de la malaltia infecciosa - Aids/Sida - causada pel retrovirus identificat com a VIH - Virus de Immunodeficiència Humana -.
Actualment, la Sida és una pandèmia que, segons l'OMS, s'estén pel planeta seguint pautes diferents. Així en el primer món s'han vist afectats des de l'aparició del virus els barons homosexuals i els usuaris de drogues per via parenteral. Més tard, s'ha anat incrementant la transmissió de la malaltia per via heterosexual. Al Carib i a l'Àfrica subsahariana, les formes de transmissió són fonamentalment les relacions heterosexuals. Al sud-est asiàtic, la malaltia irrompí més tard - mitjans de la dècada del vuitanta - si bé s'ha estès amb inusual rapidesa fonamentalment mitjançant la transmissió heterosexual i l'ús de drogues administrades per via parenteral.
La breu però intensa trajectòria de la Sida ha desbordat els paràmetres contemporanis de percepció social de les malalties i ens ha retornat a uns temps foscos que crèiem oblidats.
Quan semblava que havíem arribat molt a prop de la victòria definitiva sobre les malalties infeccioses, la Sida va obrir un nou front, just a la reraguarda del sistema i de les consciències. El VIH provoca una profunda crisi social que s'estén més enllà de la propagació de la malaltia que afecta tant als qui la pateixen directament com als que no. Juntament als esforços de la ciència per entendre millor el funcionament del VIH per aconseguir fer de la Sida almenys una malaltia crònica a l'espera de poder guarir-la mitjançant una vacuna que previngui el contagi del virus, hem de potenciar la reflexió i el debat social per sensibilitzar i dinamitzar les consciències respecte a una realitat que no és possible amagar. La Sida ha fet reflotar problemes que van més enllà de la patologia i que afecten la convivència, les relacions humanes, els principis ètics i polítics. Ens interessa debatre i estendre el debat en la direcció de les problemàtiques socials que la malaltia ha posat de manifest. El VIH ha anat més enllà de les persones que per una o altra raó han sigut infectades fins a l'extrem de modificar comportaments i costums. Ha entrat, sense ser moltes vegades realment present com a infecció, a la fàbrica, a l'escola, als mitjans de comunicació…, en múltiples àmbits de la activitat humana. Ha afectat de forma diferent homes, dones i nens. Ha penetrat en els països pobres i en els desenvolupats. Ha generat en suma reaccions globals de tot tipus excepte d'indiferència. Combatre la Sida no ha de tenir només com a objectiu derrotar un virus, ha de ser també l'ocasió per reflexionar i lluitar contra malalties socials oportunistes clarament estimulades per la SIDA. Aquest projecte vol anar en aquesta direcció i contribuir a aquest propòsit alhora que pretén empènyer altres iniciatives en aquest sentit.
El projecte AMAS ha nascut amb la voluntat de tirar endavant aquest propòsit i esdevenir alhora un element d'informació i discussió sobre la problemàtica VIH/SIDA que permeti estimular altres iniciatives en aquest sentit.